“El secret del meu èxit és potenciar les dues grans virtuts dels gossos, la seva capacitat d’aprendre i la seva capacitat d’estimar”

Les casualitats de la vida em van portar a conèixer el món del gos i m’hi vaig enamorar.  Els gossos són criatures espectaculars, fidels, sensibles i no et fallen, ni et jutgen ni t’abandonarien mai. Pur amor. Estic titulada per la UAB com a Tècnic en Ensinistrament Caní entre moltes altres titulacions del meu constant aprenentatge. Treballo a l’Hospital Veterinari de Catalunya com a Educadora canina de gossos de família i el meu objectiu és fer que les famílies visquin felices amb els seus gossos.

Els gossos són criatures espectaculars, fidels, sensibles i no et fallen, ni et jutgen ni t’abandonarien mai.

Quan vas iniciar-te en l’educació d’animals?

Em vaig iniciar en el món caní ara fa més de sis anys. Vaig conèixer una persona que portava molts anys en el món de l’ensinistrament caní i al seu costat vaig tenir l’oportunitat de conèixer les bases d’aquesta professió i veure passar molt gossos amb diferents patologies i participar de la seva rehabilitació i educació.

Ensenyes gossos únicament o altres animals domèstics?

Em dedico bàsicament als gossos, tot i que també dono pautes bàsiques en problemàtiques senzilles com habituació a nous entorns o a nous animals en gats.

Amb què et bases per educar a un gos. Quins son els pilars bàsics per a tenir un gos obedient.

La meva manera d’ensenyar a un gos es basa en potenciar dos grans qualitats d’aquests: les seva capacitat d’aprendre i la seva capacitat d’estimar. Per a mi, un vincle adequat d’amor i respecte entre el gos i el seu guia amb una comunicació efectiva entre tots els membres de la família farà créixer aquest gos equilibrat i sense dubtes marcarà un camí de felicitat, entesa i tranquil·litat. Per a mi són els fonaments bàsics de l’aprenentatge cognitiu-emocional.eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud.

Els ha afectat el confinament als animals? Amb quins aspectes?

Si, els ha afectat i molt. Començant pels cadells els quals no s’ha pogut portar a terme un procés de socialització saludable pel gos, barrejat amb un aprenentatge confús de la comunicació no verbal al no poder generalitzar l’aprenentatge de les expressions facials de les persones que es van trobant i no formen part del seu àmbit més proper, i una cosa molt important, el fet de no haver après a gestionar el saber estar sol, ja que acostumen a estar amb membres de la família a casa durant tot el temps.
Els gossos adults pel seu cantó també s’han detectat múltiples problemes conductuals, que en alguna mesura ja tenien abans del confinament en menor nivell i que el fet del confinament els ha agreujat. Ansietat per separació, pors i fòbies a ambients urbans, persones desconegudes i a altres gossos, i un augment considerable de sociopaties són dels problemes conductuals més importants amb els que ens estem trobant els educadors i les famílies.

Perquè és tan important sociabilitzar a un gos?

L’època per excel·lència de socialització d’un gos es durant el transcurs del segon mes i tercer de vida i és bàsic i imprescindible que es faci correctament perquè aquest gos pugui créixer sa i equilibrat. El procés de socialització aporta experiències de tot tipus pel gos, contacte amb altres gossos, amb altres persones que no són del seu nucli familiar i vivències de diferents experiències com ara diferents ambients urbans, rurals i de platja, exposició a diferents sorolls, textures i experiències vitals. Aquest procés fa madurar al gos i normalitzar situacions que viurà al llarg de la seva vida evitant les pors i fòbies i capacitant al gos per tenir una bona actitud davant tots els esdeveniments diaris. Per això és tant important assistir a un Curs de Cadells, ja que és una font de moltes experiències en un entorn controlat per un professional.

Amb quin problemes més freqüents et trobes?

Alguns dels problemes més freqüents són que el gos tiba de la corretja al passejar, que no fa cas quan el crides o que borda constantment en els passejos quan es creua amb altres gossos. Problemàtiques més greus com Ansietat per separació, fòbia a sortir de casa i interactuar amb estranys i gossos desconeguts i per desgracia i ha un augment molt significatiu de sociopaties, és a dir, gossos que a casa tenen situacions d’agressivitat cap als seus amos, ja sigui perquè aquests el volen treure de la boca alguna cosa que han agafat, o els volen fer fora del sofà o qualsevol situació domèstica que crea conflicte cada cop més greu entre el gos i la seva família. En aquest cas és molt important detectar a temps aquest comportament i anar a un professional a què ens ajudi, doncs com més avançat i greu sigui el problema més difícil serà el tractament.

Què aconsellaries als propietaris?

El meu consell sempre és que aprenguin a educar al seu gos. Els gossos no coneixen el nostre llenguatge per lo que es passen la vida intuint què és el que volem d’ells. Una bona comunicació i entesa és la base per tenir una bona relació. Sobretot, no renyar ni castigar al gos constantment, això fa que el vincle es trenqui entre ells, l’educació canina ha avançat moltíssim i ja no és necessari educar al gos per submissió i a la força. Està més que demostrat que l’aprenentatge de forma positiva sempre és més efectiva, duradora al llarg del temps i es generalitza molt millor.

Diuen que per una família és ideal tenir un gos. Quins beneficis els hi pot aportar?

Un gos aporta molt equilibri a la família, és un membre que sempre està al teu costat sense judicis ni hores pel que contribueix a l’equilibri mental de la família. Gràcies als gossos moltes persones deixen de ser sedentàries perquè tenen que treure el gos a passejar i també amplien els seus coneguts amb la possibilitat de conèixer altres persones amb gossos. També aporten seguretat, no oblidem que els gossos protegeixen per defecte el seu territori i ens avisa quan senten alguna cosa no familiar. Pels nens és molt positiu, els dona el sentit de responsabilitat, cura i respecte cap a un altre ésser viu. Hi ha estudis que també han demostrat que les persones que conviuen amb gossos tenen el sistema immunològic més fort.

Què els diries abans de que el compressin adoptessin?

Abans d’adoptar o comprar un gos hem de tenir molt clar quin tipus de gos és més adequat per a nosaltres i fer-nos una sèrie de preguntes: Perquè vull un gos?, quin temps li podré dedicar?, podré mantenir-lo econòmicament tenint en compte veterinari, alimentació, educació, residència en cas necessari, estris varis d’educació i joguines?, Amb qui haurà d’interactuar normalment el gos; nens, persones grans, discapacitats…?, es podrà adaptar a la meva vida, hores de feina, hobbies, temps lliure?, podré cobrir les seves necessitats bàsiques d’higiene, físiques i mentals diàriament sense que em suposi un gran sacrifici, tenint en compte passejades, anades al camp a córrer, treball mental, educació…?
Un gos és una gran responsabilitat que ens ha de durar uns 15 anys de mitja, així que és molt important que escollim bé el gos i el moment en el què l’agafem. De la mateixa manera que mirem acuradament quin cotxe ens hem de comprar hem de fer el mateix amb el gos, no ens podem escollir només si es bonic o ens ha transmès simpatia; les característiques físiques, mentals, d’edat i la raça seràs les més importants alhora fer la millor elecció.

Hi ha molta diferència de caràcter o temperament per sexe (si és un mascla o una femella)?

No hi ha grans diferències entre mascles i femelles en quant a comportament, tot i que els mascles poden ser més territorials. El que marca la diferència és el treball i l’educació que li hem donat al gos des que ha entrat a formar part de la nostra família. Sense dubte l’educació i la creació d’hàbits saludable són el que marca que tinguem un gos amb un caràcter més dolç i amb més autocontrol i equilibrat.

Com triar una raça en concret?

Per triar una raça adequada a nosaltres hem de tenir en compte diferents aspectes: el nivell d’activitat que necessita el gos, l’espai on haurà de viure, si algun membre de la família té algun tipus d’al·lèrgia al pèl d’animal, quant temps de qualitat se li pot dedicar i quines necessitats físiques o malalties comuns a la raça pot desenvolupar al llarg del temps.
Amb totes aquestes preguntes podem decidir força bé quina raça de gos ens és més adequat.

Autora: Pia Prat